20 d’ag. 2010

El forat més perillós

Vora el Santuari del Montgrony hi ha el Forat de Sant Ou. Un avenc vertical, magnífic i espantós, que s'obre com un parany enmig d'un pendent suau, on no te l'esperes. Del Santuari al Forat potser hi ha apenes deu minuts de trescar, caminet amunt. La simbologia de la cova podria apropar-se a la de les portes de l'infern, però també té un significat evidentment sexual (és una vagina) i alhora és un amagatll i el cau de la bèstia.

http://lh6.ggpht.com/_S_1WVxzwxNk/SvlU_7aBvyI/AAAAAAAACTA/Le8guZr3M6Q/DSC_2042.JPG

Cal esmentar altre cop Juan-Eduardo Cirlot, qui ens recorda que la cova és també una imatge del centre del món. Exceptuant Plató -que usa la caverna en sentit al·legòric i no com a metàfora.

Els mites, les imatges i les metàfores es van reproduint a sí mateixes al llarg del temps, i mostren la vitalitat sorprenent de les espècies hermafrodites: la llegenda es reprodueix a i amb sí mateixa, de vegades sense necessitat de contaminar-se d'altres elements: tan sols adaptant-se al pas dels segles en té prou per a no perdre vigència. Una de les funcions de les arts és sens dubte col·laborar en aquesta adaptació a la contemporaneïtat. A partir de relats o d'iconografies que revisen les antigues.

http://rsta.pucmm.edu.do/biblioteca/pinacoteca/renacimiento/uccello/san%20jorge%20y%20el%20dragon%202%20uccello.jpg

La cova és el lloc on viu la fera, el monstre. De Polifem al drac de sant Jordi: la cova com a llar dels éssers ocults, estranys. També és l'amagatall: el lloc on es guarden tresors i armes. Els faraons egipcis es feien construir la tomba al final d'una llarga i complicada cova laberíntica, tot i que deguda a l'arquitectura humana i no a la natural. Antíoc, el rei dels hitites, es va amagar tan bé que encara li busquen l'amagatall. El sepulcre de Crist es representa com una cova segellada.

http://farm1.static.flickr.com/30/69797003_31d8fa9925_m.jpg

El Comte Arnau disposava d'una cova secreta que conduïa des del castell de Matamala fins al convent de Sant Joan de les Abadesses, i accedia així als secrets de l'erotisme conventual. Podria ser que el Forat de Sant Ou fos un dels accessos al passadis secret del comte malvat.

http://api.ning.com/files/iIaqp*e0jZRGUpmKJBBms*ke48y5JTUklGArQhZUPSE*fnU4eNIT95BDbwofxzOKOuR7vGaNCMXXoY-RzW6dI9d*gBQvvdwH/monjacaballero.jpg

Les entitats monstruoses de Lovecraft dormen un son lleuger dins d'enormes forats, de vegades naturals i de vegades edificats (pous, criptes). En les visions en còmic que Richard Corben va fer de Lovecraft, dibuixa la vagina dentada que viu dins la cova (una redundància?), que mossega i engoleix la carn dels desprevinguts, i que reclama sacrificis humans.

http://img1.fantasticfiction.co.uk/images/c1/c5345.jpg

Tant si la cova roman amagada i secreta com si és exposada i oberta, hom hi acaba entrant per la força d'atracció que desprèn. Aquest és el resum d'una enorme llista de relats que viatgen des de l'antiguitat fins als nostres dies. Pandora al Congo deu ser l'exemple més proper en el temps i la geografia.

Juli Verne explica el camí secret que du al centre del món a través d'una cova volcànica: recupera el relat mitològic de Neptú. Quantes versions del viatge d'Orfeu podríem anomenar?

A Man in the Dark (Un home en la foscor), Paul Auster fa aparèixer un personatges des del no res dins d'un forat. No sap on és, com hi ha arribat. El forat és en aquest cas l'al·legoria de l'úter: de sobte sortim d'una cova fosca i no sabem ni tan sols quin és el nostre nom.

Fins i tot un film tan comercial com X Files és el relat sobre l'heroi que entra a la cova, rescata l'heroïna, mata la bèstia i aconsegueix sortir-ne, sense mirar mai enrere.

http://www.metaldesert.com.ar/wp-content/uploads/2008/09/xfiles_blessing_ccz.jpg

El vampir acaba trobant la mort definitiva al fons de la cova on dorm, rodejat també d'imatges sexuals recurrents: penetrat per una estaca. La cova obté així el seu símbol oposat, i aquesta estaca dins la cova uneix la vida i la mort.

click to zoom

També és Cirlot qui anomena el joc dialèctic de la cova: com a símbol femení, la cova cerca
un equilibri masculí. L'heroi-fal·lus hi entra i -si pot- en surt. En aquesta acció tots dos símbols en resulten transformats: l'heroi ja no és el mateix d'abans i alhora la cova ha quedat exorcisada, o bé convertida en santuari. El cristianisme -que és la nostra més poderosa font d'imatgeria sexual- aconsegueix neutralitzar els perills de la feminitat tot convertint l'úter de les temptacions en el temple sagrat de la fecundació. Un cop convertida en mare, la dona ha deixat de ser perillosa.

http://www.comicsreporter.com/images/uploads/bizarresex.jpg

La cova és la cripta per a una sepultura o un amagatall d'armes. I de vegades les dues coses. Fins i tot en un joc virtual com Final Fantasy, les armes estan amagades en coves que cal localitzar. És la cova dels lladres i d'Alí-Babà: amaga tresors i perills.

La capacitat de l'imaginari per a renovar-se (o senzillament actualitzar-se) ha pogut crear coves secretes en contextos moderns. L'arca de l'Aliança de l'Indiana Jones reposa oculta en un magatzem que té les característiques d'una cova. Els aficionats a la ufologia tenen el magatzem de l'Àrea 51 a la punta de la llengua: allà dins hi ha, amagat per sempre, el cadàver de l'extraterrestre que va caure a Roswell.

http://blogs.elpais.com/photos/uncategorized/2008/02/14/raiders.jpg

No es pot tancar aquest apunt sense esmentar Marcel Duchamp. A través del joc de mirar per un forat (que no deixa de ser una cova en miniatura), Duchamp es riu un cop més de la història de l'art, i sobretot d'aquells qui pretenen trobar significats i símbols. A través d'aquesta peça diu justament que no hi ha cap significat, tret d'un cert voyeurisme.


http://1.bp.blogspot.com/_sRA7oyEdPZI/R7DiPuZEzuI/AAAAAAAAA_8/gmqIHsMSKQ0/s400/gallery-.JPG

15 comentaris:

  1. No sóc gens de coves, ho he de comentar al meu psiquiatra? Aquí el que tindria molt a dir-hi és en Girbén.

    Ah, i ben tornat!

    ResponElimina
  2. ben tornat!Lluís, que ens has portat d'Itàlia?

    No sóc de coves jo, no sé si és greu, i a sobre Pandora al Congo em va semblar una estafa. Que hi farem!

    ResponElimina
  3. Allau: jo quasi temo el possible comentari del Girbén, perquè en sap coses que jo ni tan sols no intueixo. Ja confesso ara mateix que tinc una certa claustrofòbia, motiu pel qual solc pujar escales a peu i evito els ascensors. No sé si ho hauria d comentar al psiquiatra, però imagino quines conclsuions en traurià si és de l'escola freudiana o lacaniana.

    ResponElimina
  4. Puigcarbó: sobre Pandora al Congo, una petita decepció. Ja coneixia les habilitats plagiadores de l'autor i per tant no em va sorprendre la seva capacitat per fer el retalla/enganxa de tres-centes planes que és aquesta peça.
    Abans ja he comentat la meva claustrofòbia: tampoc no sóc de coves.

    Sobre les coses que he dut d'Itàlia... molta foto i alguns llibres. I sobretot molt bon rotllo espiritual. Ja s'anirà veient.

    ResponElimina
  5. Ben trobat, Lluís. En el neolític es mitificaven els símbols sexuals que la natura oferia, adorant els monòlits del tipus “Cavall – o carall- Bernat” i les coves, com a deïtats masculines i femenines relacionades amb la fecunditat i les collites. Al massís de Sant Llorenç del Munt hi ha el que s’ha catalogat com un temple solar neolític a La Pola, on hi conflueixen les dues simbologies juntes: una cova i un monòlit, segons un estudi i una monografia d’un terrassenc, del que ara no en disposo la documentació, però que algun dia m’hi referiré.
    Salut.

    ResponElimina
  6. Ben tornat d'Itàlia, Lluís.
    Quan a l'any 1900 Mossèn Font i Sagué va davallar al fons del Forat de Sant Hou va aconseguir una gesta d'una gran repercussió i decisiva en uns quants ordres; l'un, esportiu: és el moment fundacional de l'espeleologia peninsular; un altre de científic: l'avenc no era sens fons, en tenia un i a -76 m.; i un tercer mític i espiritual: la profanació de l'abisme no desfermava el seguit de calamitats -el Forat era la porta de l'infern per on apareixia el Comte Arnau- que les llegendes havien afirmat durant mil·lenis. Cal recordar que Montgrony (-grony del "mucronis" llatí= mugró) ha estat un santuari consagrat a l'alletament des dels temps pre-romanns.

    Tot i tot sobre el simbolisme cavernícola ho tots trobar al monumental compendi de Hans Blumenberg: Salidas de caverna.

    ResponElimina
  7. No sabia que Pandora en el Congo era un plagi... de què? A mi em va agradar, tot i que no tant, ni de bon tros, com La pell freda. Doncs, ara diuen que el Cameron es va inspirar en Pandora en el Congo per fer Avatar... Això de les inspiracions i els plagis dóna per a molt...
    I pel que fa al tema que la cova i els seus referents cinematogràfics, citaria Underground, del Kusturica. El soterrani on el protagonista té el seu amic i la seva família per amagar-los dels nazis i on construeixen armament, tot i que els té enganyats, ja que la guerra fa vint anys que es va acabar..., aquest soterrani, representa clarament la cova de Plató, on tots viuen una visió deformada de la realitat, la que els transmet Marko, el protagonista.
    Ah, i ben tornat! Espero que hagis gaudit del viatge!

    ResponElimina
  8. Molt bon rotllo espiritual. Que has anat al Vatigos?

    ResponElimina
  9. Bentornat Lluís i enhorabona per la interesant reflexió entorn el que dóna la simbologia d'un cova.
    Interesant comentari etimològic també el d'en Girbén: no havia caigut que Montgrony venia de mugró...
    Només comentar que la cova pel cristianisme també és símbol de revel·lació: és on neix el fill de Déu, és on es troben les marededeus, és on s'amaguen els eremites...
    Quantes Mare de Déu trobades han estat (segons la llegenda) trobades en una cova i sobretot a Catalunya?
    He arribat a la conclusió:
    1) o que la llegenda és la mateixa i entre els diferents santuaris se l'han copiada
    2) o entre el clergat de l'època era la versió oficial que s'havia aprovat per indicar d'on provenia la imatge i justificar la creació d'un santuari.

    ResponElimina
  10. En este repaso erudito de cuevas reales o imaginarias, simbólicas, metafóricas o alegóricas, no dejaría yo de lado la de Montesinos, por las lagunas de Ruidera.

    ResponElimina
  11. Alberich: m'apunto de seguida això del Carall Bernat, que em va molt bé per a un apunt futur sobre la cosa fàl·lica, tan extensa i alhora tan catalana: de Gaudí a Montserrat, els castellers, etc.

    ResponElimina
  12. Girbén: gràcies de nou per les teves aportacions que en aquest cas semblen necessàries. El llibre que anomenes crec que l'he fullejat en alguna ocasió, tot i que no en recordo on. Ho investigaré.

    ResponElimina
  13. Lila: les teves aportacions també completen l'apunt. Mai no ho podem abarcar tot... És veritat que l'Underground del Kusturica és una referència a Plató, tot i que amb sarcasme. Jo vaig entendre que el soterrani era l'al·legoria del comunisme a Iugoslàvia. I recordo l'escena del bombardeig, al principi, en què cauen les parets del zoològic de Belgrad i fugen els animals pels carrers...
    Sobre "Pandora al Congo", és un refregit més o menys resseguible de diversos relats, tal com havia fet a "La pell freda". Hi ha retalls obvis de Conrad, de Stevenson, de Lovecraft. Fins i tot gosaria dir de Henry James, i si me la tornés a llegir en trobaria més. De tota manera, he de dir que la vaig llegir gairebé d'una tirada (tot i que el final no em va agradar massa).

    ResponElimina
  14. Puigcarbó: sobre el bon rotllo espiritual ja deixaré alguna coseta aviat al blog...

    ResponElimina
  15. Sento una gran fascinació per les coves des de nen. Un calfred em recorre l'espina dorsal. Sento una gran atracció pel buit i el desconegut. Gràcies.

    ResponElimina